Com ens guia avui el compromís de Casaldàliga

Casaldàliga i el seu equip són coneguts i respectats pel seu compromís radical en favor dels més pobres i la seva posició obertament contrària “als poderosos”. Potser la seva experiència ens pot servir de guia o inspiració.

Aquest és un tros del document que va publicar a tot el Brasil el dia de la seva Consagració Episcopal, en el moment àlgid de la persecució sobre la seva església i quan els assassinats pel latifundi es comptaven per desenes.

26 de juny de 2020

La vida de Pere Casaldàliga

Nosaltres -bisbe, capellans, germanes, seglars…- som aquí, entre els rius Araguaia i Xingú, en aquest món real i concret, marginat i acusador, que acabo de presentar sumàriament. I nosaltres som aquí l’Església «visible» i «reconeixible». O possibilitem l’encarnació salvadora de Crist en aquest entorn al qual hem estat enviats, o neguem la nostra Fe, ens avergonyim de l’Evangeli i traïm els drets i l’esperança agònica d’un poble de persones que també és poble de Déu: els “sertanejos“ [camperols], els “posseiros” [sense terra], els peons, els indis; aquest tros brasiler de l’Amazònia.

Perquè som aquí, aquí hem de comprometre’ns. Clarament. Fins a la fi. (Solament hi ha una prova sincera, definitiva, d’amor, segons la paraula i l’exemple de Crist.) Jo, com a bisbe, en aquesta hora de la meva consagració, rebo com dirigides a mi les paraules de Pau a Timoteu: «No t’avergonyeixis del testimoniatge del nostre Senyor, ni de mi, el seu presoner. Pateix amb mi per l’Evangeli, enfortit pel poder de Déu» (2 Tim 1,8).

No volem que ens considerin herois, ni originals. Ni pretenem donar lliçons a ningú. Demanem solament la comprensió compromesa d’aquells que comparteixen amb nosaltres una mateixa Esperança.

Mirem amb amor a la terra i als homes de la Prelatura [Diòcesi]. Res d’aquesta terra ni d’aquests homes ens és indiferent. Denunciem fets viscuts i documentats. Qui titlli la nostra actitud d’infantil, torta, poc prudent, agressiva, dramàtica, publicitària, que entri en la seva consciència i llegeixi amb simplicitat l’Evangeli; i vingui a viure aquí en aquest interior de l’Amazònia, tres anys, amb un mínim de sensibilitat humana i de responsabilitat pastoral.

Pere Casaldàliga a casa seva a São Félix do Araguaia

El Vaticà II, Medellín, el Sínode; la veu de les Conferències Episcopals del Tercer Món; l’Evangeli —abans i sempre— no sols són aparences, sinó que també reclamen una acció obertament compromesa. Ja ha passat l’hora de les paraules (encara que no, certament, l’hora de la Paraula), de les conveniències i de les esperes conciliadores. (Serà que alguna vegada va ser aquesta hora?). «Qui no està amb mi, està contra mi; qui no recull amb mi, escampa» (Li 11,23). No n’hi ha prou amb meditar, pensar i parlar. Cal actuar. Aquesta no deixa de ser l’hora de la Paraula, però s’ha de canviar, amb una urgència dramàtica, per l’hora de l’acció» (Medellín, Introducció).

Volem i hem de fer costat al nostre poble, posar-nos al seu costat, patir amb ell i amb ell actuar. Apel·lem a la seva dignitat de fills de Déu i al seu poder d’insistència i d’esperança.

Cridem angoixantment a tota l’Església del Brasil, a la qual pertanyem. Demanem, exigim fraternalment, el seu posicionament, i la corresponsabilitat plena en l’oració, en el testimoniatge, en el compromís, en la col·laboració de la gent i dels mitjans de pastoral. (En la ment dels quals encara lluiten desinteressadament, solament l’Església sembla tenir una possibilitat decisiva en aquesta hora). De la CNBB [la Conferència Episcopal Brasilera] —en la qual confiem— demanem el compliment, ràpid i eficaç, d’un programa decididament realista en el compromís que ella públicament va assumir sobre l’Amazònia, amb caràcter de prioritat.

Extracte del document “Una Església de l’Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginació social”, de 1971.

SUBSCRIU EL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

LES DARRERES PUBLICACIONS

Com es construeix una comunitat a cavall

Com es construeix una comunitat a cavall

Pere Casaldàliga i en Manuel Luzón van arribar a una regió de l’Amazònia marcada per la violència de latifundi i la pobresa. Els dos, claretians, van assumir la “missió” de posar al mapa una terra “oblidada”. Avui la regió de l’Araguaia és un símbol mundial de lluita i coherència. Així és com van començar.

read more

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies