Per això les cartes del Vaticà eren a la cuina de Casaldàliga

Viure o freqüentar la casa d’un bisbe sense abans haver tingut massa contacte amb l’Església és descobrir que hi ha un món paral·lel passant al costat del nostre, al dels “civils”. Si aquest bisbe es diu Pere Casaldàliga i la casa està en un poblet de l’Amazònia brasilera, els dies acaben sent una sorpresa rere l’altra. Com a mínim.

5 de novembre de 2019

La vida de Pere Casaldàliga

A casa de Pere arriben moltes comunicacions. Cada matí, el Paulinho, ajudant de la Prelatura, portava les correspondències més variades: cartes de tota mena, revistes, llibres, diaris, futlletons…

El Pere està subscrit a un munt de publicacions, del Brasil  i d’arreu, sempre “ligado” (connectat) a la informació i atent al que passa al seu voltant.

El Paulinho també s’endu a l’oficineta de Correus de São Félix totes les cartes que el Pere li va deixant al primer calaix del rebedor. És el ritual diari, perfectamente sincronitzat, de molts anys d’anades i vingudes de Correus: la caixa postal 05, la caixa “do bispo Pedro”, desborda a la petita oficina de correus de São Félix do Araguaia com cap altra.

Ser comunicació … vaticana

No és cap secret que en Pere Casaldàliga sempre ha dit que de no haver estat bisbe, li hauria agradat ser periodista. El Pere sempre ha tingut molt clar que explicar quina era la situació de la gent; donar a conèixer el què succeeix a l’Araguaia i mantenir-se en constant “comunió” comunicativa formava part de la seva vocació.

Per això, la seva obra escrita inclou més de 20 títols, de prosa i poesia, i ha respòs a centenars d’entrevistes. Cada any, a més el Pere enviava sovint les sevs “Cartes Circulars”, tant al seu equip de la Prelatura com als amics i amigues de l’estranger, per tal de mantenir-los informats de com anaven les coses. 

«Creo que escribir ha sido siempre una especie de carisma mío. Me gusta, me sale, necesito ejercitarlo. Creo en la Palabra de Dios y en nuestras palabras para comunicar la Buena Nueva. Siempre me ha parecido el escribir un don apostólico y yo se lo he agradecido a Dios desde mis años de seminario y en mis tiempos de cura joven.»

Pere Casaldàliga

1983

Però d’entre totes aquests futlletons, llibres, revistes i cartes, de tant en tant, arribaven unes que a mi em cridaven especialment l’atenció (com no!): les que portaven el segell del Vaticà al sobre.

Poc acostumats com estem a rebre cartes que no siguin del banc o d’hisenda, volent-ho o no, una carta amb el logotip de la Ciutat del Vaticà desperta curiositat…durava poc.

Els secrets pontificis al “suru” de la cuina

Assegut a la taula de fusta fosca del pati interior de casa seva, en Pere anava obrint parsiminosament cadascuna de les correspondències: les que requerien resposta a una pila; les que eren per l’Arxiu en un altre; les que volien una lectura més llarga en un altre … tot en ordre.

En acabar, aquella figura prima, amb pantalons de pana a 35 graus, camisa i “chinelos” (xancletes), s’aixecava, agafava una xinxeta i enganxava els documents o futlletons que ell creia que eren d’interès de tots al quadre dels avisos de suro, entre la porta d’entrada a casa i la cuina. Tot el que havia de saber-se, comunicats i cartes del Vaticà incloses.

L’any 2003, en complir 75 anys, Pere Casaldàliga va presentar la seva renúncia com a bisbe, com suggereix en Dret Canònic. El que va succeir després van ser moments tensos, d’incertesa sobre quina seria la línia del nou bisbe. Substituir Casaldàliga després de 30 anys era un desafiament important! Es va demanar per activa i per passiva, que el Vaticà escoltés a l’equip que estava treballant a la regió abans de decidir…imposible. Què passaria amb el treball de Casaldàliga? A qui ens enviarien. Angoixava.

En aquest context, va arribar una carta particular que portava el segell pompós (i morbós) de “secreto pontifício”. La carta esperada on s’anunciaria el nom del nou bisbe: no havien passat ni 10 minuts i el “secretum” s’havia revelat: la carta on es comunicava el nom del nou bisbe de la Prelatura, ja estava gaudint del panell de suro de la cuina i de la lectura de qualsevol dels que freqüentàvem casa: o és que, després de tot, saber qui seria el seu nou bisbe no és d’interès de tot el poble?

El “secret pontifici” comunitàriament millor guardat; la consagració episcopal radicalment “partilhada” amb el poble.

SUBSCRIBA EL BOLETÍN

Conozca a Pedro Casaldáliga
y sus causas en la Amazonía

POTSER US INTERESSARÁ

“L’agronegoci està disposat a posar en risc de mort milions de persones”

“L’agronegoci està disposat a posar en risc de mort milions de persones”

Entrevista. El coronavirus manté a el món en estat de xoc. En lloc de combatre les causes estructurals de la pandèmia, els governs només s’estan centrant en mesures d’emergència. No obstant això, el model agroindustrial continua intacte i no es qüestiona la seva responsabilitat sobre la salut de les persones.

Carta abierta al hermano Romero

Carta abierta al hermano Romero

El 24 de març de 1980, Òscar Romero va ser assassinat a El Salvador mentre celebrava Missa. La mort de Romero va afectar profundament l’Església i la Societat llatinoamericana. En el seu 25è aniversari, en Pere Casaldàliga li va escriure aquesta emocionant carta.

La iniciativa de lluita contra la pobresa que funciona

La iniciativa de lluita contra la pobresa que funciona

Viure de la terra en un entorn on s’ha destruit més del 80% de la vegetació no és fàcil: Falta aigua i el sol abrasa la terra i hi impedeix el conreu. Tot així, 250 families de camperols i indígenes estant aconseguint obtenir un complement de renda plantant i collint fruites tropicals i fabriacant-ne suc congelat. Així és com s’ho fan.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies