Com ens guia avui el compromís de Casaldàliga

Com ens guia avui el compromís de Casaldàliga

Com ens guia avui el compromís de Casaldàliga

Casaldàliga i el seu equip són coneguts i respectats pel seu compromís radical en favor dels més pobres i la seva posició obertament contrària “als poderosos”. Potser la seva experiència ens pot servir de guia o inspiració.

Aquest és un tros del document que va publicar a tot el Brasil el dia de la seva Consagració Episcopal, en el moment àlgid de la persecució sobre la seva església i quan els assassinats pel latifundi es comptaven per desenes.

26 de juny de 2020

La vida de Pere Casaldàliga

Nosaltres -bisbe, capellans, germanes, seglars…- som aquí, entre els rius Araguaia i Xingú, en aquest món real i concret, marginat i acusador, que acabo de presentar sumàriament. I nosaltres som aquí l’Església «visible» i «reconeixible». O possibilitem l’encarnació salvadora de Crist en aquest entorn al qual hem estat enviats, o neguem la nostra Fe, ens avergonyim de l’Evangeli i traïm els drets i l’esperança agònica d’un poble de persones que també és poble de Déu: els “sertanejos“ [camperols], els “posseiros” [sense terra], els peons, els indis; aquest tros brasiler de l’Amazònia.

Perquè som aquí, aquí hem de comprometre’ns. Clarament. Fins a la fi. (Solament hi ha una prova sincera, definitiva, d’amor, segons la paraula i l’exemple de Crist.) Jo, com a bisbe, en aquesta hora de la meva consagració, rebo com dirigides a mi les paraules de Pau a Timoteu: «No t’avergonyeixis del testimoniatge del nostre Senyor, ni de mi, el seu presoner. Pateix amb mi per l’Evangeli, enfortit pel poder de Déu» (2 Tim 1,8).

No volem que ens considerin herois, ni originals. Ni pretenem donar lliçons a ningú. Demanem solament la comprensió compromesa d’aquells que comparteixen amb nosaltres una mateixa Esperança.

Mirem amb amor a la terra i als homes de la Prelatura [Diòcesi]. Res d’aquesta terra ni d’aquests homes ens és indiferent. Denunciem fets viscuts i documentats. Qui titlli la nostra actitud d’infantil, torta, poc prudent, agressiva, dramàtica, publicitària, que entri en la seva consciència i llegeixi amb simplicitat l’Evangeli; i vingui a viure aquí en aquest interior de l’Amazònia, tres anys, amb un mínim de sensibilitat humana i de responsabilitat pastoral.

Pere Casaldàliga a casa seva a São Félix do Araguaia

El Vaticà II, Medellín, el Sínode; la veu de les Conferències Episcopals del Tercer Món; l’Evangeli —abans i sempre— no sols són aparences, sinó que també reclamen una acció obertament compromesa. Ja ha passat l’hora de les paraules (encara que no, certament, l’hora de la Paraula), de les conveniències i de les esperes conciliadores. (Serà que alguna vegada va ser aquesta hora?). «Qui no està amb mi, està contra mi; qui no recull amb mi, escampa» (Li 11,23). No n’hi ha prou amb meditar, pensar i parlar. Cal actuar. Aquesta no deixa de ser l’hora de la Paraula, però s’ha de canviar, amb una urgència dramàtica, per l’hora de l’acció» (Medellín, Introducció).

Volem i hem de fer costat al nostre poble, posar-nos al seu costat, patir amb ell i amb ell actuar. Apel·lem a la seva dignitat de fills de Déu i al seu poder d’insistència i d’esperança.

Cridem angoixantment a tota l’Església del Brasil, a la qual pertanyem. Demanem, exigim fraternalment, el seu posicionament, i la corresponsabilitat plena en l’oració, en el testimoniatge, en el compromís, en la col·laboració de la gent i dels mitjans de pastoral. (En la ment dels quals encara lluiten desinteressadament, solament l’Església sembla tenir una possibilitat decisiva en aquesta hora). De la CNBB [la Conferència Episcopal Brasilera] —en la qual confiem— demanem el compliment, ràpid i eficaç, d’un programa decididament realista en el compromís que ella públicament va assumir sobre l’Amazònia, amb caràcter de prioritat.

Extracte del document “Una Església de l’Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginació social”, de 1971.

SUBSCRIU EL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

LES DARRERES PUBLICACIONS

El misterio de Casaldáliga

El misterio de Casaldáliga

Casaldáliga ha tenido una vida misteriosa. No fue un simple planificador pastoral, ni un sociólogo, ni un economista, ni un mero revolucionario político. ¿Cuál fue la raíz última de su vida, cuál es su misterio oculto?

read more
Informació funeral Casaldàliga

Informació funeral Casaldàliga

Els actes oficials pel comiat d’en Pere Casaldàliga se celebraran a Balsareny, Barcelona, Batatais, Ribeirão Cascalheira i São Félix do Araguaia, on serà sepultat al cementiri indígena del poble, a la vora del riu Araguaia.

read more

Les 3 qualitats per ser “bona persona”

Les 3 qualitats per ser “bona persona”

Les 3 qualitats per ser “bona persona”

8 de juny de 2020

La vida de Pere Casaldàliga

SUBSCRIU EL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

LES DARRERES PUBLICACIONS

El misterio de Casaldáliga

El misterio de Casaldáliga

Casaldáliga ha tenido una vida misteriosa. No fue un simple planificador pastoral, ni un sociólogo, ni un economista, ni un mero revolucionario político. ¿Cuál fue la raíz última de su vida, cuál es su misterio oculto?

read more
Informació funeral Casaldàliga

Informació funeral Casaldàliga

Els actes oficials pel comiat d’en Pere Casaldàliga se celebraran a Balsareny, Barcelona, Batatais, Ribeirão Cascalheira i São Félix do Araguaia, on serà sepultat al cementiri indígena del poble, a la vora del riu Araguaia.

read more

La meva Creu de Sant Jordi

La meva Creu de Sant Jordi

La meva Creu de Sant Jordi

El 23 de gener de 1990, Pere Casaldàliga rebia la Creu de Sant Jordi. Aquest és un extracte de l’emotiu discurs d’acceptació.

23 d’abril de 2020

La vida de Pere Casaldàliga

Jo em vaig trobar amb Sant Jordi durant la guerra que dèiem “nostra”, anant a costura i a doctrina, clandestinament, amb les noies de Cal Tico, veïnes de casa.

En la que Sant Jordi empunya
Bandera de color blanc
Hi ha l’escut de Catalunya
Amb quatre barres de sang”.

Al mateix llibre primari, on el sant Cavaller cavalcava a l’esquena d’aquestes quartetes rodones, em vaig trobar també, prematurament i per sempre, amb la Poesia, Sant Jordi, el llibre, la rosa.

Després va venir la guerra mundial, la vocació missionera, el sacerdoci –des de l’estadi, ara olímpic, de Montjuïc-, la missió, Àfrica, l’Amèrica definitivament. I a cops de vida i de Gràcia, a trets de mort i d’Història, encalçant utopies i a l’aguait del Regne, he anat entenent millor, qui era el drac, qui la princesa, què hi feia Sant Jordi a cavall i amb la llança, què hauríem de fer tots plegats per a ésser també una mica sants Jordis…

Ara, vell o “usat” com repliquen els “sertanejos” brasilers, de lluny estant i fet a una asserenada enyorança, em donen LA CREU DE SANT JORDI.

Ho agraeixo de tot cor. A la Generalitat –que pel propi nom deu ésser el més col·lectiu dels governs del món- i al seu honorable president, Jordi. Ho agraeixo emocionadament a tot el Poble meu de Catalunya.

Al capdavall, la creu ha d’escaure-li sempre a un cristià, i a un bisbe potser només hauria d’escaure-li la creu.

Essent la Creu de Sant Jordi suposo que sempre escau bé a un català.

Deixant a part la modèstia i fent com el mateix Sant Pau, jo puc retreure títols de catalanitat de soca-rel, amb força rauxa sinó amb prou seny, fill com sóc de fills de pagès de la casa pairal de Candàliga, fill de fills de pastors i tractants entre Vic, Berga i Manresa, nascut al Bages, a Balsareny, vora el riu Llobregat. I a més a més de la colla apostólica del meu veí de Sallent, Sant Antoni Maria Claret, que és també una manera d’ ésser català missionerament.

El decret de concessió de la Creu de Sant Jordi diu que s’atorga aquest guardó a “persones que s’hagin destacat pels serveis prestats a Catalunya en la tasca de defensa de la seva identitat i de restauració de la seva personalitat…”. És clar que jo he fet ben poc en aquest sentit. Primerament a causa dels anys que viviem, aclaparat pel centralisme políticament i eclesiasticament. Després, perque fa molt de temps que sóc lluny de Catalunya.

Subscriu el butlletí amb continguts exclusius

T'està interessant?

Coneix més sobre en Pere Casaldàliga i la seva feina a l'Amazònia.

Fet des de l'Araguaia i des de Catalunya!

Tanmateix la meva condició de fill d’una Pàtria secularment prohibida i amb una llengua sistemàticament arraconada, m’ha ajudat a entendre amb passió els Pobles prohibits de l’Amerindia o de l’Africa i els Drets Humans trepitjats pels imperis i pels privilegis i les reivindicacions d’autoctonia i identitat de les nacions o les esglèsies marginals.

Ésser català m’ha fet més solidàriament humà. De la soca pairal estant m’he trobat més ecumènicament al món. Com voldria desfer tots els imperis i veure brollar elles i lliures, totes les persones, totes les ètnies, tots els continents!

Català reconegut ara, amb la Creu de Sant Jordi a la mà, al cor, a la vida, goso demanar a tota la gent nostrada que siguem sempre catalans de mena i universalment catalans: defensant, amb la nostra identitat sobirana, la autonomia i igualtat de tots els pobles; ajudant a construir, amb la nostra solidaritat fraterna, una sola comunitat humana, sense móns primer, segon, tercer, quart…

El drac de les moltes morts és prou ferotge encara però la princesa de la Vida s’ho mereix tot. No ens mancarà la força alliberadora d’Aquell que ja ha ventçut la mort i és la nostra Vida Nova.

En la creu d’aquest compromís i en la cavalcada d’aquesta utopia, de l’ Araguaia estant abraço Catalunya!

Pere Casaldàliga, São Felix do Araguaia. Gener de 1990

SUBSCRIU EL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

LES DARRERES PUBLICACIONS

El misterio de Casaldáliga

El misterio de Casaldáliga

Casaldáliga ha tenido una vida misteriosa. No fue un simple planificador pastoral, ni un sociólogo, ni un economista, ni un mero revolucionario político. ¿Cuál fue la raíz última de su vida, cuál es su misterio oculto?

read more
Informació funeral Casaldàliga

Informació funeral Casaldàliga

Els actes oficials pel comiat d’en Pere Casaldàliga se celebraran a Balsareny, Barcelona, Batatais, Ribeirão Cascalheira i São Félix do Araguaia, on serà sepultat al cementiri indígena del poble, a la vora del riu Araguaia.

read more

19 imatges que han marcat la vida de Casaldàliga

19 imatges que han marcat la vida de Casaldàliga

19 imatges que han marcat la vida de Casaldàliga

No tenir res. No portar res. No poder res. No demanar res.
I, de passada, no matar res; no callar res.

Aquests són alguns dels moments que han marcat
la vida de Pere Casaldàliga.

Avui, el dia que fa 92 anys, en Pere continua il.luminant el camí de compromís, de lluita i d’esperança.

21 de gener de 2020

L’obra de Pere Casaldàliga

[dflip id="35445"][/dflip]

SUBSCRIU EL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

LES DARRERES PUBLICACIONS

El misterio de Casaldáliga

El misterio de Casaldáliga

Casaldáliga ha tenido una vida misteriosa. No fue un simple planificador pastoral, ni un sociólogo, ni un economista, ni un mero revolucionario político. ¿Cuál fue la raíz última de su vida, cuál es su misterio oculto?

read more
Informació funeral Casaldàliga

Informació funeral Casaldàliga

Els actes oficials pel comiat d’en Pere Casaldàliga se celebraran a Balsareny, Barcelona, Batatais, Ribeirão Cascalheira i São Félix do Araguaia, on serà sepultat al cementiri indígena del poble, a la vora del riu Araguaia.

read more

Pere Casaldàliga: celebrem i agraïm els teus 92 anys

Pere Casaldàliga: celebrem i agraïm els teus 92 anys

Pere Casaldàliga: celebrem i agraïm els teus 92 anys

16 de febrer de 2020

La Vida de Pere Casaldàliga

Celebrem la teva vida lliurada caminant al costat de la humanitat més empobrida.

Celebrem la teva poesia que canta la tendresa i la denúncia com a sagrament al servei de la vida.

Celebrem la teva passió per la Utopia, late-motiv de la teva existència.

Celebrem el teu testimoniatge fet Bona noticia en Jesús de Natzaret, tot acompanyant l’alliberament de tots els pobles oprimits.

Amb alegria volem celebrar, també avui, la teva profunda mística que ens mostra Déu en el rostre de l’empobrit menyspreat.

I volem donar gràcies per la teva Vida viscuda, mirall d’un amor més enllà del donar-te, el teu cant d’alliberament més enllà de tu mateix.

Gràcies per la transcendència de la teva petjada sobre aquesta terra vermella acompanyada sempre de profunda realitat i compromís.

Gràcies per la teva Esperança que ens ensenya que més enllà de tot, és posible creure i esperar en la Humanitat nova que està arribant.

Des del més profund del teu martirial silenci, ens convoques a tots a treballar pel Regne aquí i ara, i encara que la teva paraula estigui avui empresonada en un silenci sagrat, continua il·luminant el nostre camí.

Gràcies, Pere, germà, mestre i amic.

SUBSCRIU EL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

LES DARRERES PUBLICACIONS

El misterio de Casaldáliga

El misterio de Casaldáliga

Casaldáliga ha tenido una vida misteriosa. No fue un simple planificador pastoral, ni un sociólogo, ni un economista, ni un mero revolucionario político. ¿Cuál fue la raíz última de su vida, cuál es su misterio oculto?

read more
Informació funeral Casaldàliga

Informació funeral Casaldàliga

Els actes oficials pel comiat d’en Pere Casaldàliga se celebraran a Balsareny, Barcelona, Batatais, Ribeirão Cascalheira i São Félix do Araguaia, on serà sepultat al cementiri indígena del poble, a la vora del riu Araguaia.

read more

Aquesta és la dona que va viure més de 30 anys amb el Pere Casaldáliga

Aquesta és la dona que va viure més de 30 anys amb el Pere Casaldáliga


Notice: Undefined offset: 0 in /home/casaldalqy/www/wp-includes/class-wp-query.php on line 3284

Notice: Undefined offset: 0 in /home/casaldalqy/www/wp-includes/class-wp-query.php on line 3284

Aquesta és la dona que va viure més de 30 anys amb el Pere Casaldáliga

Va oferir una tassa de cafè als militars que registraven la seva escola per subversiva; va dur a imprimir clandestinament el primer document episcopal de Casaldàliga …en un avió de l’exèrcit!; a més, és la responsable de que l’Arxiu de la Prelatura tingui més de 300.000 documents i sigui una referència de la història de Brasil i d’Amèrica Llatina.

12 de novembre de 2019

La vida de Pere Casaldàliga

Vivia a casa del Pere Casaldàliga, a São Félix do Araguaia. Ocupava una petita habitació que donava el pati interior on succeeix una bona part de la vida d’aquella casa. Al costat del seu petit llit de fusta, tan típic en la majoria de les cases de la Prelatura, destacava un piano protegit de la pols de l’Araguaia amb una manta fina de color marró.

De tant en tant, s’escoltaven les notes d’aquell vell piano i la casa s’enlairava -encara més-, com en una hora de pau divina que sortia de la Terra i del compromís radical del Pere i la Irene.

Desafiant els poders establerts i jugant-se la vida cada dia, el compromís de Casaldàliga va ser com un reclam per un gran nombre de religiosos i laics que volien canviar les coses al Brasil.

Irene Franceschini, la Tia Irene, va ser una d’aquelles persones. Era religiosa, de l’ordre de la Germanetes de Sant Josep. Va arribar a São Félix quan la situació era més tensa i difícil, ho va deixar tot enrera i es va entregar en cos i ànima a una gent i a una terra que van passar a ser, definitivament, la seva gent i la seva terra.

Francesc Escribano

El Periódico de Cataluña, 2008

Subscribiu el BUTLLETÍ amb continguts inèdits

Conegueu MÉS de Pere Casaldàliga i la seva feina a l’Amazònia.

Fet des de l’Araguaia i des de Barcelona!

Qui va ser?

Irene Maria Paula Franceschini, nascuda Sao Paulo el 1919, era filla d’un músic italobrasiler que va arribar a ocupar la cadira número 28 de l’Acadèmia Brasilera de la Música. Neta del Compte José Vicente de Azevedo per part de mare. Tan fràgil i delicada, com obstinada i perseverant. Pianista, professora de música i religiosa de la Congregació de les Germanes de San Josep de Chambéry.

Després de dedicar la meitat de la vida a ensenyar música a l’escola de la seva congregació a São Paulo, la Germana Irene va sentir l’impuls de ser missionera i en saber que es demanen voluntaris per anar a la recentment creada Prelatura de São Félix do Araguaia, va decidir presentar-s’hi.

D’aquesta manera, va arribar a l’Araguaia al 1971, després d’un viatge de més de tres setmanes d’autobús i a cavall, des del seu São Paulo natal fins a l’interior de l’Amazònia: 1918 km.

«Era una època molt dura. Es vivia sota el règim militar i tot estava prohibit excepte allò que dictaven els militars. I inclús a aquests senyors la germana Irene va enfrontar-se, amb una calma i una fermesa que els va desconcertar.

Maria José Souza Moraes

Advocada de la Prelatura de São Félix do Araguaia des de 1982

La dona del bisbe 😉

La germana Irene va acabar passant més de 30 anys al costat del bisbe Casaldàliga, encarregant-se de la gestió de casa seva, d’atendre discretament a les visites que el Pere rebia i també entregant-se completament a la missió de treballar amb i pel poble.

Molts camperols que anaven regularment a casa del bisbe Pere buscant menjar, conversa o algun recolzament, no molt coneixedors de les castes imposicions de l’Església-catòlica-apostòlica-romana, sempre tan distant dels tròpics, deien amb tota naturalitat i innocència que els havia atès “la dona del bisbe”. La sempre fidel i present Irene.

Però més enllà del seu paper de “cancillera” de casa, a la regió de l’Araguaia, la Germana Irene va ser coneguda com la “Tia Irene”: va contribuir decisivament perquè moltes dones aprenguéssin a llegir i a escriure, doncs va ser una de les fundadores i impulsores dels primers projectes d’alfabetització d’adults de l’Amazònia.

Amb elles, a més, va formar grups organitzats que, per primera vegada van lluitar pels seus drets i organitzar-se per actuar políticament per les seves llibertats.

A São Félix va ser secretària de l’escola GEA, fou fundadora i presidenta de l’Associació Nostra Senyora de l’Assumpció (ANSA), va treballar fent feines d’administració i “cancelleria”, va assumir moltíssimes feines pastorals i va ser fins la seva mort l’ànima del ric arxiu de la Prelatura. Va ser confident i consellera, especialment de les dones i amb elles va crear el Club de les Mares. Els pobres i els que més pateixen sempre van trobar en ella un cor comprensiu.

Pere Casaldàliga, 2008

Subscribiu el BUTLLETÍ amb continguts inèdits

Conegueu MÉS de Pere Casaldàliga i la seva feina a l’Amazònia.

Fet des de l’Araguaia i des de Barcelona!

La revolució delicada i ferma

El 1972 va començar una intensa repressió militar a l’Araguaia. Els soldats entraven a les cases agitant el fantasma del comunisme, tan “útil” a Llatinoamèrica, i van registrar també la petita escola de la Prelatura buscant armes o qualsevol indici de la seva vinculació amb la Guerrilla de l’Araguaia, que estava, en realitat, molt més a l’est.

La Tia Irene va deixar registrades les seves impressions en aquell moment: “ells creien que teniem vincles amb la guerrilla. Però estava molt lluny d’aquí, a l’estat del Pará. Desconfiats, els soldats volíen registrar-ho tot. Van cridar-nos a totes per fotografiar-nos i prendre les empremtes. Les noies, senzilles com eren, van anar a arreglar-se el cabell perquè el cap i a la fi anaven a fer-les una foto…”. Enmig de tot aquest enrenou, la Tia Irene els va oferir una tasseta de cafè, per tal que l’espera no se’ls fes tan feixuga.

Sabent molt bé la càrrega política de la seva activitat i dedicant-se a ella amb la força de qui sap que es troba fent un acte de resistència, la Tia Irene era plenament conscient del risc que corria i de la situació de repressió que estaven vivint.

De fet, no van tenir tanta sort altres dels seus companys detinguts, torturats o assassinats, com el pare João Bosco Penido Burnier, que va rebre dos trets d’un policia militar a la ciutat de Ribeirão Cascalheira situada més al sud de la regió, mentre mirava de defensar dues dones que estaven sent torturades a la comissaria.

Radicalment coherent, directa i “estricta”

La germana Irene, juntament amb el bisbe Pere Casaldàliga, va fundar l’Associació ANSA, l’organització de solidaritat al servei de la dignitat i dels drets dels pobles indígenes, dels camperols i dels que més pateixen a l’Araguaia. Més de 45 anys després, l’Associació ANSA encara és una referència a tota la regió.

Però, sobretot, la germana Irene va treballar al costat de les dones del poble. Dones que patien (i pateixen) directament els crus efectes d’una societat tremendamente masclista. Les dones que en aquesta terra “del llunyà oest” eren condemnades a les a les feines domèstiques i a la subordinació dels “seus homes”: primer el seu pare, després els seus germans homes, més tard els seus marits i, moltes vegades, per acabar, fins i tot els propis seus fills homes. La Tia Irene les va ajudar a descobrir la seva força, els seus drets i la seva lluita. Essent amb elles i compartint el dia a dia com una més, va facilitar que es tornessin subjectes polítics d’aquesta història a l’Araguaia.

Era firma, directa, estricta, no tergiversava, no transigia ni feia concessions quan es tractava de drets i de justícia, principalment quan estaven en joc qüestions relacionades amb el sense-terra, amb els indígenes o les dones.

Tenia una capacitat admirable per indignar-se amb les injustícies i les veia de lluny, inclús en aquells actes revestits d’una aparença de justos. L’educació, la salut sempre van ser les seves preocupacions i es va dedicar a elles.

Les organitzacions de dones que existeixen avui a la regió són fruit del treball de la Tia Irene.

Maria José Souza Moraes, 2008

Que sigui aquest el nostre petit -i sempre insuficient- homenatge, als 11 anys de la seva resurrecció, i als 100 anys del seu naixement a São Paulo, el 16 novembre 1919.

Obrigado Tia, muito obrigado.

SUBSCRIU EL BUTLLETÍ

Coneix Pere Casaldàliga
i la seva feina a l’Amazònia

POTSER US INTERESSARÁ

El misterio de Casaldáliga

El misterio de Casaldáliga

Casaldáliga ha tenido una vida misteriosa. No fue un simple planificador pastoral, ni un sociólogo, ni un economista, ni un mero revolucionario político. ¿Cuál fue la raíz última de su vida, cuál es su misterio oculto?

Informació funeral Casaldàliga

Informació funeral Casaldàliga

Els actes oficials pel comiat d’en Pere Casaldàliga se celebraran a Balsareny, Barcelona, Batatais, Ribeirão Cascalheira i São Félix do Araguaia, on serà sepultat al cementiri indígena del poble, a la vora del riu Araguaia.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies