Canción de la hoz y el haz

Canción de la hoz y el haz

Canción de la hoz y el haz

Com um calo por anel,
monsenhor colhia arroz.

Monsenhor «martelo
e foice»?

Me chamarão subversivo.
E eu direi: eu sou.
Para o povo em luta, eu vivo.
Com o meu povo em marcha, eu vou.

Tenho fé de guerrilho
e amor de revolução.
E entre Evangelho e canção
sofro e digo o que eu quero.
Se escandalizo, primeiro
queimei meu próprio coração

ao fogo desta Paixão,
cruz de Sua própria Madeira.

Incentivo à subversão
contra o Poder e o Dinheiro.

Eu quero subverter a Lei
que perverte ao povo em cinza
e ao governo em açougueiro.
(Meu pastor se tornou Cordeiro.
O Servo se tornou meu Rei).

Creio na Internacional
das cabeças bem erguidas,
da voz de igual para igual
e das mãos entrelaçadas…

E chamo à Ordem de mal
e ao Progresso de mentira.

Tenho menos paz que raiva.
Tenho mais amor que paz.

… Creio na foice e no faz
destes espinhos caídos:
uma Morte e tantas vidas!
Creio nesta foice que avança 
– sob este sol sem disfarce

e na comum Esperança –
tão ocupada e tenaz!

Pedro Casaldáliga, abril de 1972.

Conheça Pedro Casaldáliga

Receba o nosso boletim mensal.

Te enviaremos apenas informação sobre Pedro Casaldáliga e o trabalho que fazemos na Amazônia.

Alvorada: fugint de la repressió a l’Araguaia

Alvorada: fugint de la repressió a l’Araguaia

Alvorada: fugint de la repressió a l’Araguaia

Text elaborat a partir do treball de Marluce Scaloppe, de la UFMT: Jornal Alvorada: registro e história das lutas do povo do Araguaia em tempos de ditadura.

Quan es va inaugurar el diari Alvorada al 1970, els mitjans de comunicació al Brasil vivien sota una forta censura imposada per les autoritats militars.

La censura a la premsa també va caure sobre l’Església progressista, de dues formes: la censura de l’acció i dels pronunciaments de bisbes i religiosos; i la censura en els mitjans de comunicació de les diòcesis de tot el país.

Els militars d’una banda i les jerarquies de l’altra, controlaven el que es deia, el que es feia i el que es publicava.

No obstant això, els sectors progressistes de l’Església Catòlica, unint-se i articulant-se amb moviments populars i d’esquerra, van declarar la resistència al govern militar i, a poc a poc, van anar assumint un important paper polític al Brasil.

És en aquest context que la recentment creada Prelatura de São Félix do Araguaia, decideix crear el primer mitjà escrit de l’Amazònia, el diari Alvorada. Avui, 49 anys després i amb freqüència bimestral, encara se n’imprimeixen i es distribueixen 2.000 còpies.

Efectivament, el naixement del diari es dóna en un moment en què alguns líders episcopals, encoratjats per la CELAM , a Medellín, comencen a adoptar pràctiques “alliberadores”, moltes vegades en contra de la jerarquia eclesiàstica i sempre en contra de la dictadura.

Per això, l’aparició de ràdios comunitàries, revistes populars, circulars o diaris s’estén a través de les diverses diòcesis i prelatures del país com una forma d’oposició al poder i de posició al costat dels més pobres.

Així, des de la seva creació, el diari Alvorada es configuraria com el principal vehicle de comunicació entre les gents de l’Araguaia: una àrea d’aproximadament 150.000 km² al nord-oest de Mato Grosso, a l’Amazònia brasilera, comptava amb el primer mitjà de comunicació popular escrit.

En aquella època, al “vall dels oblidats”, com l’anomenen els vilatans, no hi havia telèfon, televisió, ràdio ni oficina de correus. Ni tan sols hi havia electricitat.

El diari, llegit moltes vegades en comunitat, a la llum d’espelmes, pels pocs que sabien llegir, es transformaria en un mitjà de comunicació de referència per a l’Araguaia.

ALVORADA en la tierra y en nuestras vidas.
Sol que abrasa y lluvia fuerte sobre el Araguaia.
El Araguaia lo trae todo en tu oleaje,
basta con saber mirar.

El verano seco de persecución
nos ha herido, dolido y enseñado.
Pero quien tiene coraje y Esperanza está de pie.
ALVORADA viene a decirnos que la vida continúa,
ALVORADA es un momento de conversación entre nosotros,
somos el Pueblo de Dios,
que se ha derramado en este campo, entre el Araguaia y el Xingu.

Periódico Alvorada, edición de enero de 1974

Fins a finals de la dècada de 1970, diverses persones de la Prelatura col·laboraven en els escrits i l’elaboració del diari. En primera línia sempre, la presència del bisbe Pere Casaldàliga, la germana Irene, el pare Falieiro (que va fer les il·lustracions del diari) i un grup de joves agents pastorals, entre ells Pontim i Moura.

El diari Alvorada per a nosaltres, per a moltes persones a São Felix és com la Bíblia, entens? Només estem segurs … si rebem algunes notícies aquí a Mato Gosso […] a la Cadena Globo […] parem atenció, però només estarem segurs, només ho confiarem quan surti a l’Alvorada. Així que considero que, per a mi i per a molts, llegir l’Alvorada és com si fos la Bíblia, entens? Per tant, és una cosa sagrada per a nosaltres.

Lindaura Paiva

Fins avui, el diari Alvorada està fet amb un llenguatge senzill, proper; i té moltes fotos i il·lustracions, especialment del pintor Cerezo Barredo , el pintor de l’alliberament.

Totes les activitats de la Prelatura hi tenen un espai important, així com la informació, la difusió i la formació permanent. El diari té una pàgina de formació bíblica i altres de salut i educació, així com d’altres que tracten els problemes socials històrics de la regió. [ Gonzaga, Agnaldo Divino ]

En una regió, encara marcada per les necessitats i les distàncies que dificulten la comunicació, el diari Alvorada és un vehicle d’unió i comunió important.

Crònica d’un període històric fosc, la publicació ens mostra la veu del poble entre el poble. La veu de la gent parlant-li a la seva gent.

A més, actualment, també es distribueix en diverses regions del Brasil i en altres països. [ Gonzaga, Divino Agnaldo ]

Coneix Pere Casaldàliga i les seves causes

Subscriu-te al nostre butlletí mensual.

T’enviarem només informació del Pere Casaldàliga i de la feina que fem al Brasil.

Les obres de Casaldàliga a internet

Les obres de Casaldàliga a internet

Les obres de Casaldàliga a internet

Amb més de 50 obres publicades i centenars d’entrevistes concedides, Pere Casaldàliga també és comunicació.

Des de sempre ha manifestat la seva primera voluntat de dedicar-se al periodisme i, de fet, va ser director.

Pere Casaldàliga també és poeta. Ha escrit centenars de poemes que són segurament la forma més profunda de conèixer l’autor, les seves conviccions, les seves creences i la seva visió del Món.

Com accedir a la seva biblioteca

En motiu del seu 90è aniversari, José María Vigil i José María Concepción, amics del Bispe Pere, van posar en marxa un nou portal online amb tota la seva biografia i escrits, disponible per a descàrrega de manera gratuïta.

Es tracta de llibres, articles, poemes i altres escrits i intervencions de Pere Casaldàliga, que s’han pujat i s’estan pujant a aquest portal, de manera que la seva obra quedi a disposició de tota persona interessada en la tasca d’aquest missioner claretià.

Accedir-hi és molt fàcil .

Tots els continguts estan emmagatzemats a la plataforma Academia.edu, i Pere Casaldàliga té el seu propi lloc allà.

Es poden veure els títols, descarregar-los, comentar-los en línia amb altres persones, fer-se seguidor del portal i rebre notificacions, etc.

Coneix Pere Casaldàliga i les seves causes

Reb el nostre butlletí mensual.

T’enviarem només informació del Pere Casaldàliga i de la feina que fem al Brasil.

Casaldàliga denuncia la situació a l’Amazònia

Casaldàliga denuncia la situació a l’Amazònia


Notice: Undefined offset: 0 in /home/casaldalqy/www/wp-includes/class-wp-query.php on line 3284

Notice: Undefined offset: 0 in /home/casaldalqy/www/wp-includes/class-wp-query.php on line 3284

Casaldàliga denuncia la situació a l’Amazònia

El mateix dia de la seva ordenació com a bisbe, Pere Casaldàliga va publicar un ampli document on denunciava la situació d’esclavitud en que vivien la majoria dels camperols de l’Amazònia. El document també qüestionava l’església i posava nom als opressors… aviat va la repressió va caure sobre ell i el seu equip. Poc després però, aquell document canviava la posició sobre l’Amazònia.

31 d’octubre de 2019

L’obra de Pere Casaldàliga

El dia de la seva consagració com a bisbe, al 1971, Pere Casaldàliga va publicar la primera denúncia global sobre la situació a l’Amazònia.

La Carta Pastoral “Una Església a l’Amazones en conflicte amb el latifundi i la marginació social” és un document històric que marca un moment únic en la defensa dels pobles indígenes, el medi ambient, de la situació de les dones i de la lluita per la terra.

Era la primera vegada que un bisbe es posicionava tan clara i obertament sobre el que passava a l’Amazònia.

Com deia Berta Camprubí al seu article Pedro Casaldáliga, 90: Un dia a la casa del bisbe dels pobres , publicat a El Periódico de Catalunya:

En aquells anys, les terres de Mato Grosso estaven dominades per la superposició de títols de propietat, heretats principalment de la Llei del sòl de 1850, que distribuïa il·legalment territoris ancestrals indígenes, creant grans explotacions, algunes de fins a 7.000 quilòmetres quadrats.

Eren terres de pistolers, d’abandonament legal i institucional.

Allà, la violència era el mètode mitjançant el qual es resolien tots els conflictes.

Casaldáliga va enterrar a molts pagesos sense terra i indígenes en aquells temps.

Berta Camprubí

El Periódico de Catalunya

De què parlava concretament el document

Al llarg de les 30 pàgines de la Carta Pastoral, el bisbe Pere analitza amb rigor la situació d’esclavitud i violència en què vivien els pobles i les comunitats de l’Amazones; denunciava els problemes ambientals que començaven a percebre’s com a tals en aquella regió; i, sobretot, posava nom al genocidi que els grans terratinents estaven duent a terme sobre els pobles indígenes, amb la complicitat del govern militar brasiler.

El document detallava els casos d’explotació més significatius de l’època, apuntant directamente els noms dels responsables –alguns grans propietaris de terres- i informant de la situació dels sense-terra, dels indis i dels treballadors braçals.

Els primers pioners de la regió són els anomenats “posseiros”. Viuen aquí des de fa 5, 10, 15, 20 i alguns fins a 40 anys. Conreant el sòl mitjançant els mètodes més primitius, plantant arròs, blat de moro, iuca. Agricultura de pura subsistència. Criant bestiar. No hi ha assistència sanitària ni higiènica, no hi ha protecció legal, ni hi ha mitjans tècnics disponibles. S’ajunten en poblats petits, anomenats “Patrimônios” (que l’estat els venia com a terres verges – Santa Terezinha, Porto Alegre/Cedrolândia, Pontinópolis) o escampats pel camp a una distància de 12 a 20 km els uns dels altres.

Pere Casaldàliga, 1971

Com diria a la seva propia carta, citant al professor Helio de Souza Reis: “Independentment de tot, [els camperols] intenten guanyar pa cada dia, perquè només hi ha dos drets: néixer i la morir”.

Quan gairebé ningú parlava de la causa indígena; quan la preocupació pel medi ambient no estava a la taula de cap discussió; i quan l’extrema pobresa dels treballadors rurals, sovint esclavitzats, era un tema allunyat de qualsevol focus de la premsa o de l’Església, aquesta Carta Pastoral de Casaldàliga indigna el país i destapa les vergonyes del Brasil. Per primera vegada, s’internacionalitza la crueltat de la situació econòmica, social i ambiental de l’Amazones.

Com va ser l’impacte del document

El document va haver de ser imprès fora de la regió de l’Araguaia per la fidel col·laboradora de Casaldàliga, la germana Irene Franceschini. Amb aquestes paraules ens ho explicava la Martixu Ayuso al seu article Crònica des de São Félix, del 2008:

Aquella dona que, en plena dictadura, va dur la primera carta pastoral del Pere Casaldàliga com a bisbe dins d’una caixa embolicada en un mocador en un avió militar! Quan se li va preguntar què hi duia, va respondre “medicaments, alguna roba, coses poc importants…si voleu obrir-la…”.

Martixu Ayuso

Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga

La carta del bisbe Pere es va fer ressò a la majoria de diaris i publicacions del Brasil i va provocar una revolució en plena repressió militar.

En aquella època, els interessos econòmics i els amics del règim s’estaven repartint el centre-oest del país a costa dels pobles indígenes i del medi ambient, i un bisbe com Casaldáliga molestava.

Després de diversos mesos de rumors i calúmnies, amenaces d’arrest, de mort, de “visites” de la policia i l’exèrcit federal, (…) la primera setmana de setembre, el senyor Ariosto da Riva, pare i mentor dels terratinents, acompanyat d’un sacerdot religiós, es va presentar al Senyor Nunci a Rio [de Janeiro] per intentar evitar la meva consagració [com a bisbe]…

Pere Casaldàliga, 1971

Uma Igreja da Amazônia em conflito com o latifúndio e a marginalização social

I és que, com afirma el sociòleg José de Souza Martins (1995), “el document és un dels més importants de la història social del Brasil” i això no ho podien tolerat els militars.

En la seva carta pastoral de 1971, Casaldáliga proposa una nova manera de veure aquesta [sobreexplotació i manca de drets dels treballadors rurals], fa una denúncia llarga i dura i inicia una treball pastoral consistent a la Prelatura que comença primer desnaturalitzant aquesta violència i després construint una xarxa de solidaritat entre els treballadors migrants i l’església local.

Lucilene Aparecida Castravechi

XXVII Simpòsi Nacional d'Història. Natal. 2013

«Després de la publicació d’aquesta carta-document, que es va fer ressò de l’Església, interna i externament, altres documents del mateix caràcter van començar a aparèixer en diferents regions brasileres. Dels bisbes del noroest va arribar el text “He sentit els crits del meu poble”, al 1973.

Al mateix any, els bisbes i missioners de l’Amazones van publicar el document urgent “Y-Juca-Pirama. L’indígena: aquell que ha de morir”.

Des de l’oest del país, els seus bisbes van publicar el text “Marginació d’un poble, el clam de les esglésies”, el 1974.

Al 1980, en un document de caràcter més institucional que els anteriors, va ser publicat per la CNBB [la Conferència Episcopal Brasilera]:“L’esglèsia i els problemes de terra”. En ell, s’analitzen i denuncien els resultats del desenvolupament capitalista al camp brasiler», ens explica Marco António Mitidero, a “A geografia dos documentos eclesiais: o envolvimento da Igreja Católica com a questão agrária brasileira”, de la Universitat Federal de Sergipe, del 2010.

Aquest és el text del document original escrit

Els deixem la carta-document en portuguès, tal com va ser escrita, al lloc web amic de Koinonia: “Uma Igreja da Amazônia em conflito com o latifundio e a marginalização social”.

Licença Creative Commons

SUBSCRIU EL BUTLLETÍ

Conegueu Pere Casaldàliga
i les seves causes

5 llocs web per conèixer l'”altre” Brasil

5 llocs web per conèixer l'”altre” Brasil

5 llocs web per conèixer l'”altre” Brasil

Segur que cada dia reps un allau de notícies, webs, blogs, twits i demés, així que avui volem compartir 5 pàgines web que nosaltres consultem habitualment per informar-nos i saber el que passa a les comunitats rurals, als assentaments, a les terres indígenes i en aquells llocs més allunyats dels “focus” dels més grans.

Al Brasil, el mercat audiovisual està completament dominat per la iniciativa privada….fins i tot per l’Esglèsia Evangèlica, que manté un dels canals amb més audiència del país, la Rede Record, propietat de l’Esglèsia Universal del Regne de Déu (ahí es nada!). Els canals d’informació públics són molt molt marginals.

Aqué et deixem el nostre llistat:

1. De olho nos ruralistas

Un observatòri dels negocis dels terratinents, de l’agronegoci. Per si voleu estar al cas de qui són els actuals “latifundistes” del Brasil, d’on tenen les seves terres, quins vincles tenen amb les grans empreses, com fan lobby per pressionar als partits, etc. Inclou una secció sobre els conflictes de terra i una altra sobre l’alimentació i els lligams de la industria alimentària amb els terratinents.

2. Repórter Brasil:

Una agència d’investigació periodística independent, amb focus en el treball esclau, des de la seva denúnicia a la prevenció, passant per les seves casuses. Un periodisme d’investigació excel.lent, de qualitat, per llegir amb calma.

3. Mídia Ninja

Una agència de notícies independents, alternatives, fora dels grans mitjans privats. Una visió diferent que posa el focus sobre “l’altre” Brasil i on podem seguir l’actualitat dels moviments socials, indígenes, etc. que, tot i que silenciats per molts, existeixen, es mobilitzen i reivindiquen els seus drets.

4. Operação Amazônia Nativa

Pàgina d’internet d’una de les organitzacions dedicades a l’indigenisme més antigues del Brasil. Fundada al 1969, l’Operação Amazônia Nativa (OPAN), treballa amb pobles indígenes del Mato Grosso i de l’Amazones, lluitant pels seus drets més essencials: l’alimentació, la salut i el territori. Per cert, un dels seus fundadors va ser el jesuïta espanyol Vicente Cañas, assassinat per terratinents per defensar al poble indígena Enawene Nawe al 1987. Amb l’OPAN estem fent molta feina en una de les árees indígenes més destruïdes “pels blancs”, la Terra Indígena Marãiwatsédé, a 120 Km de São Félix do Araguaia.

5. Instituto Socioambiental

No és una ONG petita i amb llarga història com ara l’OPAN o la nostra companya ANSA, sinó una organització amb presència a tot Brasil. Això té de dolent que a vegades no són tant aprop de la gent com esperariem, però, per altra banda, té de bo que poden disposar de professionals dedicats a la comunicació i això es nota. Us els posem sobretot perquè treballen molt al Parc Indígena del Xingu, a 150 Km de l’Araguaia i perquè ANSA hi col.labora comprant fruites per fer sucs, però també perquè tenen una base de dades sobre pobles indígenes molt ben feta i complerta, en castellà i en anglès: Pobles Indígenes del Brasil. 

Vols conèixer el Pere Casaldàliga i les seves causes

Subscriu-te al nostre butlletí mensual.
T’enviarem només informació del Pere Casaldàliga i de la feina que fem al Brasil.

Pere Casaldàliga: des de Catalunya i l’Amazònia

Pere Casaldàliga: des de Catalunya i l’Amazònia

Pere Casaldàliga: des de Catalunya i l’Amazònia

Encetem un nou camí: Catalunya amb Brasil

Des de l’Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga estem vivint amb preocupació l’actual conjuntura política del Brasil. Per això volem unir esforços amb el Bisbe Pere Casaldàliga: des de Catalunya i l’Amazònia.

L’extrema dreta governa el País des del passat mes de gener i els discursos d’odi cap als grups minoritaris; en favor de la possessió i l’ús d’armes; en contra de la llibertat dels Pobles Indígenes; negacionistes d’un canvi climàtic evident i contra la dignitat de la dona, es comencen a concretar en polítiques que promouen la pobresa, l’exclusió, el racisme i la manca de llibertats.

Veient que l’avanç de l’extrema dreta i, en general de “la política de l’odi”, no és només un problema brasiler, sinó que ens afecta a totes i tots nosaltres de ben a prop, des de l’Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga pensem que és necessari donar un pas endavant en el compromís de defensar les “causes del bisbe Pere” que hem estat assumint des de la nostra fundació al 1989.

Multipliquem l’esperança

Per aquests motius, enguany, volem reforçar els llaços amb l’associació que el bisbe Pere va fundar al Brasil, l’Associação ANSA, de São Félix do Araguaia, per tal de recolzar els projectes i les activitats que duen a terme, dia a dia, de forma concreta, en favor de les persones més vulnerables de la regió de l’Araguaia i en lluita per la democràcia, la justícia, la solidaritat i l’esperança.

Compromisso Araguaia

Nous canals de comunicació

Per això, entre totes/s hem posat en marxa dos nous canals de comunicació, per tal que pugueu conèixer de primera mà quina és la situació al Brasil, quines són les problemàtiques de l’Amazònia, com ha estat i és la tasca del bisbe Casaldàliga en tots aquests any, etc… volem fer-ho des d’allà, sense intermediaris ni grans ONGs: des de Catalunya a l’Araguaia.

Junts/es, amb el Bisbe Pere Casaldàliga: des de Catalunya i l’Amazònia.

De moment ja ens podeu seguir a Twitter amb l’usuàri: @Casaldaliga_ i al Facebook a la pàgina Casaldàliga-ANSA que acabem de posar en marxa.

Comuniquem-nos!

Recordeu que, a més, sempre ens podeu escriure al correu electrònicaraguaia@pangea.org o venir-nos a veure cada segon i quart dijous de mes, entre les 18h i les 20h, a la seu de Justícia i Pau, al carrer Roger de Llúria, 126, 3er 1era, de Barcelona.

“Sigueu lúcids. Sigueu ferms.
Estigueu units.
Responeu a la persecució amb esperança.
Responeu a la por amb unió.”
Pere Casaldàliga

Coneix Pere Casaldàliga i les seves causes

Reb el nostre butlletí mensual.

T’enviarem només informació del Pere Casaldàliga i de la feina que fem al Brasil.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies