Entrevista a les germanes de Pere Casaldàliga

Entrevista a les germanes de Pere Casaldàliga

Entrevista a les germanes de Pere Casaldàliga

La Carme i la Maria Casaldàliga van veure com el seu germà Pere marxava a l’Amazònia. No l’han tornat a tenir mai més a casa. Des de la plaça Ricard Viñas número 10 de Balsareny, on han viscut sempre, la família de Casaldàliga ens explica com han viscut aquests més de 50 anys de vida dedicats a la defensa dels més pobres.

20 d’octubre de 2020

La vida de Pere Casaldàliga

[Entrevista feta al juliol de 2020]

En Pere Casaldàliga, als 11 anys, o fins i tot abans, va tenir clar, i així ho va manifestar a la seva família, que volia ser sacerdot i dedicar la seva vida a l’evangeli. Com es recorda aquesta notícia a la família?

Carme: Ell sempre deia que volia ser forner, però hi havia un capellà que anava molt al Cortès del Pi (una masia del terme de Súria on vivien uns cosins) i es veu que explicava moltes tragèdies i també coses de la Guerra Civil i això el va fer decidir a fer-se capellà. Quan va entrar al Seminari a Vic, al cap de poc ja va demanar de fer-se missioner claretià. Va escriure una carta als pares i els ho va dir.

Carta que en Pere Casaldàliga envià a la seva família des del seminari

Carta des del seminari a la seva mare, Montserrat Pla. Imatge: Família Casaldàliga. Selecció: Centre Cultural de Balsareny.

Com era en Pere durant la seva infantesa? Sembla que a l’adolescència mostrava tenir les idees molt clares.

Carme: Era enjogassat com tota la canalla, però no li agradava gens que hi hagués baralles. Aquí a casa venien molts nens a jugar al terrat, perquè era gran. Recordo els germans de cal Paquela (Bonet), els Vilelles… I si hi havia baralles, ell sempre intentava posar pau.

Pere Casaldàliga (al cercle) d'excursió

Pere Casaldàliga (al cercle) d’excursió. Imatge: Família Casaldàliga. Selecció: Centre Cultural de Balsareny.

L’oncle Lluís, sacerdot, va ser assassinat durant la guerra civil espanyola quan es dirigia a un amagatall. S’ha dit que aquest fet, unit al vincle que en Pere tenia amb el seu oncle, el va influenciar en la manera de fer front a la vida. La família ho entén així?

Carme: Sí, i tant. Que matessin per la guerra l’oncle Lluís, aquí prop de Súria, va ser un fet que el va acabar de decidir.

Maria: A casa, els nostres pares i la família no en van voler moure gaire el tema; però l’oncle Lluís era molt jove (33 anys) i va ser un cop molt gros per a tota la família.

Inscriu-te al BUTLLETÍ amb continguts exclusius

Et sembla interessant?

Coneix MÉS sobre en Pere Casaldàliga i la seva feina a l’Amazònia.

Fet des de l’Araguaia i des de Barcelona!

Quan el 1968 Pere Casaldàliga marxa de missioner al Brasil, de quina manera s’acomiada de la família i aquesta d’ell?

Carme i Maria: Es va anar acomiadant de tothom i va anar a visitar els parents de més lluny. El Lluís de cal Pastisseret el va acompanyar. Quan venia de visita, el Lluís sempre l’acompanyava i anaven a peu a visitar la família. La Mercè de cal Pastisseret ens havia explicat que quan era a Candàliga, al cap de l’escala, va dir: “Deixeu-m’ho mirar bé, que no ho tornaré a veure mai més.”

Tothom es pensava que al cap d’un temps tornaria, però no va ser així, ja que no va tornar mai més. Ens vam retrobar a Roma després de vint anys.

L’Antònia de ca l’Arnaus i l’oncle Jaumet de cal Peret sempre deien que seria bisbe. L’Antònia portava un anell i deia que quan fos bisbe aquell anell seria per a ell. Eren molt amics amb l’Antònia. Va ser un comiat a nivell familiar. Tothom es pensava que al cap d’un temps tornaria, però no va ser així, ja que no va tornar mai més. Ens vam retrobar a Roma després de vint anys.

Pere Casaldàliga celebra la seva primera missa com a capellà a Balsareny

Pere Casaldàliga després de celebrar la seva primera missa -com a capellà- a Balsareny. Imatge: Família Casaldàliga. Selecció: Centre Cultural de Balsareny.

Una vegada allà, al bell mig del Mato Grosso, a São Fèlix do Araguaia, descobreix realment on s’han ficat, ell i els companys de la Prelatura. De quina manera us va fer coneixedors, de la seva situació? Coneixem la seva reacció; però quina va ser la vostra?

Carme: Rebíem una carta cada dos mesos, o de vegades tardaven més. Algunes no arribaven. De seguida vam veure que la situació de la zona era molt pèssima, ell ens ho explicava a les cartes. Les cartes circulaven entre la família i els veïns. Eren esperades per tothom.

Maria: Sobretot veure tanta canalleta morts: això ens ho va explicar de seguida. Només arribar ja els van portat nens per enterrar.

Cada cinc anys podien venir; però ell no, perquè si venia no el deixarien tornar a entrar.

Carme: Deia: “ara he de vigilar molt, perquè també em volen matar a mi”. Tot i que no ho deia molt clar, perquè sabia que les cartes les hi llegien. Molta informació ens arribava pels padres (Pedrito, José Maria, Manuel) o altres persones que vivien amb ell i que ens venien a visitar. Els veïns de la plaça on vivim, quan veien algun foraster, deien: “una nova visita de part del Pare Pere”, i directament ja li indicaven la casa. Algun cop marxaven amb vaixell i aprofitaven per emportar-se moltes coses que necessitaven allà. Cada cinc anys podien venir; però ell no, perquè si venia no el deixarien tornar a entrar.

Inscriu-te al BUTLLETÍ amb continguts exclusius

Et sembla interessant?

Coneix MÉS sobre en Pere Casaldàliga i la seva feina a l’Amazònia.

Fet des de l’Araguaia i des de Barcelona!

En Pere ens diu que “l’humor es amic de l’esperança”. En diverses entrevistes el veiem expressar amb humor i cordialitat el seu missatge d’esperança en defensa de la justícia, la llibertat, la pau i l’amor. Considereu que aquest humor i aquesta esperança formen part de l’ADN Casaldàliga? O és una virtut que es manifesta i s’accentua amb el pare Pere?

Carme: És una cosa seva. Ell sempre ha tingut molt bon humor. La resta no som tan riallers; ell ho sent molt a dins seu.

Maria: Altres coses sí que les porta de la família: al nostre pare també li agradava molt el cinema i l’interessava la cultura. Llegia el diari cada dia, que guardàvem per als de Candàliga. Havia anat alguna vegada al cine a Manresa i anava caminant a la Biblioteca de Sallent (aquí no n’hi havia).

Ja vèiem que hi havia repressió i que hi havia perill, però el fet de saber la notícia que havien matat João Bosco sí que ens va fer agafar més por.

Pere Casaldàliga celebra la seva primera missa com a capellà a Balsareny

Pere Casaldàliga després de celebrar la seva primera missa -com a capellà- a Balsareny. Imatge: Família Casaldàliga. Selecció: Centre Cultural de Balsareny.

L’assassinat del màrtir João Bosco l’any 1976, quan el van confondre amb el bisbe Casaldàliga, a part d’haver-vos generat indignació i tristesa; us va fer veure d’una manera diferent les amenaces a què havia de fer front en Pere?

Maria: Els primers anys ja vèiem que les cartes les hi llegien, i per això ell no posava el nom de Casaldàliga perquè no se les quedessin. Ja vèiem que hi havia repressió i que hi havia perill, però el fet de saber la notícia que havien matat Joâo Bosco sí que ens va fer agafar més por. Hi pensàvem més, però com que no ho podíem pas solucionar… .

Carme: A la carnisseria va venir mossèn Josep i em va demanar si algú de casa llegia el diari i jo li vaig dir la mare, i quan vaig baixar de la carnisseria la mare ja havia llegit la notícia, perquè va sortir al diari, però no recordo a quin.

La iaia sí que va patir molt el fet que el tiet no tornés a venir i que estigués tan lluny. Quan estava ja molt desorientada, sovint sentíem que des de l’habitació el cridava: “Pere, Pere…!

Després que en Pere s’acomiadés de vosaltres en marxar de Balsareny, van passar vint anys fins que vàreu tenir ocasió de retrobar-vos novament amb ell, a Roma. Com recordeu aquest retrobament?

Carme: Va ser molt emotiu, sempre el teníem present entre nosaltres, però després de tants anys poder-lo tornar a veure… Se’ns van fer curts els pocs dies que vàrem poder estar amb ell. A més, com que som colla, tots volíem estar amb ell i parlar-hi. Hi va haver moltes anècdotes i també de records que tenia el Pere de coses. En un restaurant ens va dir que no havia menjat mai més albergínia…

Maria: Va ser una cosa extra per la família, poder anar a Roma tots.

Nebodes: Feia molts anys que no l’havíem vist, i alguna de nosaltres no el coneixíem: va ser la primera vegada que el vèiem. Va ser un retrobament, però es va fer molt proper de seguida, com si ens haguéssim vist feia poc, per la seva manera de ser i també perquè a casa se’n parlava: amb la iaia no hi havia dia que no sortís el Pere per alguna cosa o altra.

Pere Casaldàliga amb la seva mare, al nadal de 1966

Pere Casaldàliga amb la seva mare, al Nadal de 1966. Imatge: Família Casaldàliga. Selecció: Centre Cultural de Balsareny.

Carme: La mare els feia dir una pregària a les nenes: “Sant Antoni del porquet, ajudeu el meu pare, Sant Anton M Claret, ajudeu el meu tiet”. Nosaltres sabíem que ell volia estar allà, que era el que li agradava i sempre ens va semblar bé que fos així.

Maria: Quan la mare estava molt malalta i ben despistada, recordo que un dia, veient una foto que teníem penjada del Pere, va començar a dir: “Aquest Pere, aquest Pere…, que no ens ve a veure mai!”

Nebodes: La iaia sí que va patir molt el fet que el tiet no tornés a venir i que estigués tan lluny. Quan estava ja molt desorientada, sovint sentíem que des de l’habitació el cridava: “Pere, Pere…!”.

 

Entrevista publicada el 25 de juliol de 2020 a la Revista Sarment del Centre Cultural de Balsareny 

 

SUBSCRIU EL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

LES DARRERES PUBLICACIONS

Entrevista a les germanes de Pere Casaldàliga

Entrevista a les germanes de Pere Casaldàliga

La família de Pere Casaldàliga va veure com un dels seus marxava amb 40 anys i no tornava mai més. En una època on les comunicacions eren molt més precàries, com van viure la decisió de Casaldàliga? [Entrevista juliol 2020]

read more
Aixi va ser el funeral de Casaldàliga

Aixi va ser el funeral de Casaldàliga

El 12 d’agost de 2020, Pere Casaldàliga va ser enterrat a São Félix do Araguaia. El seu poble el va acomiadar en una emotiva i senzilla cerimònia i el seu cos va ser plantat sota un arbre. Així és com va ser el funeral de Casaldàliga a l’Araguaia.

read more

Aixi va ser el funeral de Casaldàliga

Aixi va ser el funeral de Casaldàliga

Aixi va ser el funeral de Casaldàliga

12 de setembre de 2020

La vida de Pere Casaldàliga

El matí del 12 d’agost de 2020, el bisbe Pere va ser plantat a l’ombra d’un frondós arbre de Pequi a São Félix do Araguaia.

Pere Casaldàliga ha estat sepultat de la mateixa manera que va viure: humil i pobre.

El seu cos va arribar a São Felix do Araguaia el dia abans i va ser rebut per l’equip pastoral de la Prelatura de São Félix i per tota la gent del poble.

El Poble Xavante s'acomiada de Casaldàliga

El poble Xavante va poder retornar a la seva terra ancestral al 2012, després de més de 50 anys d’exili. La feina de Casaldàliga n’ha estat clau. Fotografia: Associação ANSA

Al llarg d’aquella nit, es van fer diversos homenatges recordant els moments més significatius del seu pas per aquesta terra vermella. Testimonis emotius de tantes persones que van explicar el seu contacte amb la Prelatura i el seu bisbe.

Abans de començar la celebració de comiat d’en Pere, es varen llegir molts missatges que van arribar des de diferents llocs de Brasil i del món.

El grup d’antics agents que van passar per la Prelatura i moltes altres les persones que s’identifiquen amb la “caminhada” d’aquesta església varen oferir un pancarta amb imatges de totes les mans que han construit aquesta església particular de São Félix do Araguaia. 

A les 8 del matí la celebració de la missa va començar amb un cant ritual dels indígenes del poble Xavante i continuà amb la intervenció del  bisbe Adriano Ciocca Vasino, actual bisbe de la Prelatura de São Félix do Araguaia.

Els testimonis i les lectures coincideixen a dir que Pere Casaldàliga es va fer treballador amb els treballadors; indígena amb els Pobles Indígenes; i sense-terra amb les milers de camperols sense-terra. 

Al final de la celebració, al voltant del cos d’en Pere Casaldàliga, l’equip que n’ha tingut cura els darrers anys va llegir un missatge de la família agraint-los la feina que han fet i acomiadant-se d’ell.

Veieu el vídeo amb fragments del funeral de Casaldàliga a l’Araguaia. Vídeo: Associação Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga i ANSA

Dom Adriano va llegir l’emotiu missatge enviat per Dom Leonardo Ulrich Steiner, el bisbe que va succeir Casaldàliga a São Félix i que ara és arquebisbe de Manaus. Dom Leonardo deia en el seu missatge que en Pere ha estat un profeta, però molt més que un profeta, Casaldàliga ha estat un místic. Les seves paraules no eren només cartes, sinó esperit, perquè van ser generades per la seva profunda trobada amb Jesús i en Jesús amb els pobres.

També es va destacar el missatge enviat per Adolfo Perez Esquivel, Premi Nobel de la pau i amic de Casaldàliga.

Els bisbes de Porto Nacional, Miracema i Palmas, Tucumã i Juína també van participar de la missa-funeral.

Veieu el vídeo amb fragments del funeral de Casaldàliga a l’Araguaia. Vídeo: Associação Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga i ANSA

La celebració es va acabar amb un ritual del poble Xavante on expressaven la tristesa de tot aquest Poble en perdre algú que els ha ajudat tant.

Acabada la missa, el cos de Casaldàliga es va traslladar al Cementiri Karajá on va ser sepultat a terra, mirant al Riu Araguaia i amb una creu del Poble Xavante.

Ara, ens queda fer el possible per mantenir viu el llegat de Casaldàliga, mirant de viure segons el que ell ens va ensenyar amb el seu exemple de vida i les seves paraules. 

Descansa en pau, estimat Pere.

SUBSCRIU EL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

LES DARRERES PUBLICACIONS

Entrevista a les germanes de Pere Casaldàliga

Entrevista a les germanes de Pere Casaldàliga

La família de Pere Casaldàliga va veure com un dels seus marxava amb 40 anys i no tornava mai més. En una època on les comunicacions eren molt més precàries, com van viure la decisió de Casaldàliga? [Entrevista juliol 2020]

read more
Aixi va ser el funeral de Casaldàliga

Aixi va ser el funeral de Casaldàliga

El 12 d’agost de 2020, Pere Casaldàliga va ser enterrat a São Félix do Araguaia. El seu poble el va acomiadar en una emotiva i senzilla cerimònia i el seu cos va ser plantat sota un arbre. Així és com va ser el funeral de Casaldàliga a l’Araguaia.

read more

4 moments imprescindibles del comiat de Casaldàliga

4 moments imprescindibles del comiat de Casaldàliga

4 moments imprescindibles del comiat de Casaldàliga

Molts han estat els esdeveniments de comiat i homentages que s’han fet a Pere Casaldàliga. Organitzacions, esglèsies, moviments socials, grups i moltes comunitats han recordat la figura d’en Pere amb molt d’amor.

Tot seguit en citem algunes de les més representatives.

12 de setembre de 2020

La vida de Pere Casaldàliga

Enterrament a São Félix do Araguaia

El Centre Comunitari “Tia Irene” va ser testimoni del funeral de Pere Casaldàliga a l’Araguaia. Durant la nit abans, tot el seu poble va tenir l’oportunitat d’acomiadar-se d’en Pere en una vetlla plena de poesia, música i esperança.

Al dia següent, 12 d’agost, es va realitzar el funeral i, tot seguit, l’enterrament al Cementiri Karajá, vora el Riu Araguaia.

Missa-funeral a Balsareny

Al poble on va néixer en Pere i hi viu bona part de la seva família, a Balsareny, el dia 15, en un ofici auster i alhora acollidor, es va celebrar la missa-funeral a Catalunya.

A part dels parlaments i records emotius, cal destacar que tant a l’altar com a l’exterior de l’església s’hi van posar, a més d’un retrat d’en Pere Casaldàliga, diversos elements carregats de simbologia que representen la vida de Pere Casaldàliga.

Homenatge dels moviments socials

Diversos moviments socials del Brasil que en Pere Casaldàliga va ajudar a crear i, en alguns casos, va liderar, van realitzar un homenatge quan es cumplia un mes del seu traspàs.

Un vídeo amb molts testimonis que parlen del llegat de Casaldàliga en aquell país.

Homenatge des d’Argentina

Coordinats pel Centro Nueva Tierra, un ampli ventall d’organitzacions argentines varen retre també homenatge a Pere Casaldàliga el dia 7 de setembre.

Entre els testimonis, Michael Moore, gran coneixedor de l’obra poètica de Casaldàliga i Gerardo Bassi, responsable del compte de Twitter dedicat a cites de Pere Casaldàliga.

SUBSCRIU EL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

LES DARRERES PUBLICACIONS

Entrevista a les germanes de Pere Casaldàliga

Entrevista a les germanes de Pere Casaldàliga

La família de Pere Casaldàliga va veure com un dels seus marxava amb 40 anys i no tornava mai més. En una època on les comunicacions eren molt més precàries, com van viure la decisió de Casaldàliga? [Entrevista juliol 2020]

read more
Aixi va ser el funeral de Casaldàliga

Aixi va ser el funeral de Casaldàliga

El 12 d’agost de 2020, Pere Casaldàliga va ser enterrat a São Félix do Araguaia. El seu poble el va acomiadar en una emotiva i senzilla cerimònia i el seu cos va ser plantat sota un arbre. Així és com va ser el funeral de Casaldàliga a l’Araguaia.

read more

Als 30 dies del traspàs de Casaldàliga

Als 30 dies del traspàs de Casaldàliga

Als 30 dies del traspàs de Casaldàliga

Avui, ja fa un mes que el Tiet Pere ha mort.

No ha estat una mort violenta ni sobtada, com potser ell havia imaginat, però no per això deixa de ser trista.

Un sentiment de tristesa, buidor, orfandat que a mesura que passen els dies, i ja amb una mica més de tranquilitat, després d’uns dies intensos: de preocupació primer, i de missatges i homenatges després, es fa potser cada cop més present.

I, alhora també es fa cada cop més present un sentiment d’alegria, de gratitud perquè com diu el bon amic David Fernández “el miracle és que hagi viscut” i que nosaltres haguem pogut seguir i en alguna mesura acompanyar aquesta vida tan radical, coherent, plena…
Tan a nivell individual com de l’Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga sento que ara ens veiem amb la responsabilitat i el compromís de continuar donant suport a les Causes que es queden i que son més vives que mai. Amb la certesa de que ell continua sent la llum que necessitem en la nostra “caminhada” amb Esperança.

Glòria Casaldàliga
Neboda d’en Pere

Pere Casaldàliga amb Maritxu Ayuso a casa seva a São Félix do Araguaia

Avui fa 30 dies de la teva Pascua, estimat Pere, i jo encara vaig d’orfandat.

Però poc a poc, la buidor es veu acaronada per l’Esperança.
La teva petjada serà llum en el mes profund de la meva vida.
Las teves sandàlies ja consagran el nostre camí, la lluita i la Utopia per un món més just.

Gràcies, Sant Pedro do Araguaia!!!

Maritxu Ayuso
Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga

Zilda Martins amb en Pere Casaldàliga a São Félix

En Pere, era un gran profeta del poble, un poeta sensible i profund, però sobretot, per mi, era una persona molt divertida, humil, riallera i planera, que sempre em va tractar molt bé i em va animar a fer la meva feina a l’Arxiu de la Prelatura de São Félix.

Avui, sento falta de la seva presència. Em sento una mica més “perduda” davant les dificultats. Però, miraré de continuar posant en pràctica tot el que em va ensenyar. Sé que és difícil i que només persones amb la valentia i la fé d’en Pere ho poden aconseguir com ell ho va fer, però segur que ell em continuará animant i donant forces.

Zilda Martins
Responsable Arxiu Prelatura de 2013 a 2017

SUBSCRIU EL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

LES DARRERES PUBLICACIONS

Entrevista a les germanes de Pere Casaldàliga

Entrevista a les germanes de Pere Casaldàliga

La família de Pere Casaldàliga va veure com un dels seus marxava amb 40 anys i no tornava mai més. En una època on les comunicacions eren molt més precàries, com van viure la decisió de Casaldàliga? [Entrevista juliol 2020]

read more
Aixi va ser el funeral de Casaldàliga

Aixi va ser el funeral de Casaldàliga

El 12 d’agost de 2020, Pere Casaldàliga va ser enterrat a São Félix do Araguaia. El seu poble el va acomiadar en una emotiva i senzilla cerimònia i el seu cos va ser plantat sota un arbre. Així és com va ser el funeral de Casaldàliga a l’Araguaia.

read more

El misterio de Casaldáliga

El misterio de Casaldáliga

El misterio de Casaldáliga

8 de Septiembre de 2020

La vida de Pedro Casaldáliga

El impacto de la muerte de Casaldáliga (Pere, dom Pedro, Pedro), ha sido enorme, impresionante, no solo en ambientes eclesiales, y esto merece reflexión.

Es asombroso que aquel joven de Balsareny que ingresó en el seminario de Vic y luego en los Misioneros Cordimarianos-Claretianos, en pleno ambiente de franquismo y de Iglesia de cristiandad preconciliar, al ir al Brasil se haya convertido en un Santo Padre de la Iglesia de los pobres y profeta de la liberación.

Velatorio de Casaldàliga en el Santuario de los Mártires de la "Caminhada", en su Prelatura del Araguaia

Casaldáliga murió en una ciudad cercana a São Paulo y sus restos fueron llevados hasta su pueblo de São Félix do Araguaia. Por el camino, su cuerpo fue velado por centenares de personas de su Prelatura que quisieron darle el último adiós. Foto: Dagmar Talga.

¿De dónde sacó fuerzas Casaldàliga para trabajar pastoralmente en São Félix de Araguaia con los tapirapé y xavantes, defender a los posseiros contra los latifundistas, impulsar organizaciones cívicas y eclesiales en Brasil y toda América latina, criticar al Imperio del Norte y decirle a Pedro que deje la curia, desmantele el sinedrio, la muralla y abandone las filacterias? ¿Cómo tuvo libertad profética para maldecir las cercas y las propiedades privadas que esclavizan la tierra y a los seres humanos? ¿Quién le hizo resistir las amenazas de muerte de los poderosos y las críticas, sospechas y vetos de sus hermanos de báculo y mitra?

¿Cómo pudo sobrellevar la pobreza, los largos viajes en autobús, la soledad y las limitaciones finales del hermano Parkinson, mientras su corazón estaba alegre y lleno de nombres? ¿De dónde nació su esperanza de que, aunque seamos combatientes derrotados, nuestra causa es invencible, caminamos hacia la Tierra sin males, hacia la utopía, hacia la Esperanza con mayúscula?

En las despedidas de Casaldáliga estuvieron presentes los símbolos de su vida a favor de los trabajadores rurales y los Pueblos Indiígenas

En las despedidas a Pedro Casaldáliga estuvieron muy presentes los símbolos que representan sus causas a favor de los trabajadores rurales, los Pueblos Indígenas y contra la propiedad excluyente. Foto: Dagmar Talga.

No murió de pie como un árbol, sino en la cama, sin casi poder hablar y totalmente dependiente de los demás, sin tener nada, no llevar nada y no poder nada.

Estamos ante una vida misteriosa. No fue un simple planificador pastoral, ni un sociólogo, ni un economista, ni un mero revolucionario político. ¿Cuál fue la raíz última de su vida, cuál es su misterio oculto? Afortunadamente sus poesías nos ofrecen la clave hermenéutica de su vida.

No son poesías simplemente estéticas, sino místicas, como las de Juan de la Cruz, que nos abren al Misterio último, a un Tú, un Tú con el que posee una relación no meramente individual y religiosa, sino histórica, que le lleva a subir y bajar del Monte Carmelo, a escuchar el Viento del Espíritu en la calle.

Página del libro "El tiempo y la espera" de Pedro Casaldáliga

«El tiempo y la espera» es uno de los libros de poesía que Casaldáliga dedica: “A los pobres, a los mártires, a los contemplativos, a los militantes y a los teólogos de la liberación, por quienes y con quienes -por Él, con Él y en Él- el tiempo se hace cristiano y la espera esperanzada”.

Este Tú es Jesús de Nazaret, versión de Dios en pequeñez humana, hecho hombre en el vientre de María y clase en el taller de José. Para Casaldàliga, Jesús de Nazaret es su fuerza y su fracaso, su herencia y su pobreza, su muerte y su vida. Es el Jesús de la gruta de Belén y de los pastores, de las bienaventuranzas, de los pobres y pequeños, de las fieles mujeres, de la pasión y la cruz, el Jesús del Reino, del amor hecho comida.

Este Jesús es piedra de escándalo y piedra angular, como lo son los pobres; es el libertador total, asesinado por el Templo y por el Imperio, pero cuyo sepulcro vacío, como los sepulcros del pueblo masacrado, anuncia la mañana de la Pascua. Para Casaldàliga solo hay dos absolutos: Dios y el hambre, donde hay pan, allí está Dios.

Al obispo de São Félix siempre le impactaba el capítulo 21 del evangelio de Juan, en el que veía como una síntesis de su vida: la pesca abundante en el lago de Tiberíades luego del fracaso de la noche oscura, mientras en la orilla un personaje misterioso le invita a almorzar y pregunta a Pedro si le ama: «Jesús de Nazaret, hijo y hermano,/ viviente en Dios y pan en nuestra mano,/ camino y compañero de jornada,/ Libertador total de nuestra vida/ que vienes junto al mar, con la alborada,/ las brasas y las llagas encendidas».

Pedro Casaldáliga en el Río Araguaia

«En la alborada pascual de la resurrección, junto a la orilla, hay Alguien que le espera con los brazos abiertos para compartir el pan”.

Ahora, finalmente, Casaldàliga yace enterrado junto al río Araguaia, un río que simboliza el Mar Rojo, el Jordán y el lago de Tiberíades. Y en la alborada pascual de la resurrección, junto a la orilla, hay Alguien que le espera con los brazos abiertos para compartir el pan. Y quizás una garza blanca vela su tumba. El misterio de la vida de Casaldàliga finalmente se nos desvela. Los pobres le enseñaron a leer el evangelio.

SUBSCRIU EL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

LES DARRERES PUBLICACIONS

Entrevista a les germanes de Pere Casaldàliga

Entrevista a les germanes de Pere Casaldàliga

La família de Pere Casaldàliga va veure com un dels seus marxava amb 40 anys i no tornava mai més. En una època on les comunicacions eren molt més precàries, com van viure la decisió de Casaldàliga? [Entrevista juliol 2020]

read more
Aixi va ser el funeral de Casaldàliga

Aixi va ser el funeral de Casaldàliga

El 12 d’agost de 2020, Pere Casaldàliga va ser enterrat a São Félix do Araguaia. El seu poble el va acomiadar en una emotiva i senzilla cerimònia i el seu cos va ser plantat sota un arbre. Així és com va ser el funeral de Casaldàliga a l’Araguaia.

read more

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies