Així va ser el comiat de Casaldàliga al seu poble natal

21 d’agost de 2020

La vida de Pere Casaldàliga

El dia 8 d’agost va morir Pere Casaldàliga, a l’edat de 92 anys, a l’hospital de la Santa Casa de Batatais, prop de São Paulo, on havia estat traslladat des de São Félix do Araguaia per problemes pulmonars. La notícia va córrer de seguida arreu del món, i les mostres de condol i les ressenyes sobre el seu perfil biogràfic i, sobretot, les seves causes, van ocupar els mitjans d’informació.

L’endemà, diumenge, mentre a la capella del Centre Universitari claretià de Batatais tenia lloc la primera missa del seu funeral brasiler, a Balsareny hi va haver una concentració espontània a la plaça Ricard Viñas, davant de cal Lleter, la casa natal del bisbe.

Concentració davant la casa natal de Casaldàliga a Balsareny

Amb mascaretes i distància de rigor, centenars de persones van testimoniar el seu dolor i estimació a la família Casaldàliga, encapçalada per les germanes del finat, Carme i Maria, i les seves nebodes.

Els rapsodes dels Pastorets van recitar dos poemes (Retorn pairal i Castell de Balsareny); després, Martina Ruiz va interpretar al violoncel El cant dels ocells, i els assistents a l’acte van cantar el Virolai després d’un minut de silenci i reflexió. L’acte, breu i emotiu, el va cloure l’Anna Casaldàliga, neboda del bisbe, que va donar les gràcies en nom de la família i va demanar de seguir treballant per les causes d’en Pere Casaldàliga. Els presents van respondre amb un aplaudiment molt llarg.

Concentració espontània davant la casa natal de Pere Casaldàliga el dia del seu traspàs

Les restes del bisbe van ser traslladades de Batatais a São Félix do Araguaia, passant pel santuari dels màrtirs, a Ribeirão Cascalheira, ja al Mato Grosso, enmig d’emotives mostres de dol per part de la població, i van ser enterrades, seguint la seva expressa voluntat, al cementiri dels indis Karajà, a la vora del riu Araguaia, el dimecres 12 d’agost.

A Balsareny, el dia 15, en un ofici auster i alhora acollidor, pensat per la família Casaldàliga, grups de voluntaris de la Comissió Pere Casaldàliga, Balsareny Educa i altres entitats locals, amb la col·laboració de l’Ajuntament, van disposar-ho tot perquè tothom qui volgués hi pogués assistir.

Com que l’interior de l’església té un espai limitat a causa de les prevencions sanitàries, els bancs habitualment inutilitzats es van posar a l’exterior de la plaça, juntament amb un gran nombre de cadires, que els assistents van omplir; i es va instal·lar un equip de megafonia perquè la gent de la plaça pogués sentir bé tot el que es deia al temple, ja que hi va haver parlaments molt profunds, emotius i interessants.

Tant a l’altar com a l’exterior de l’església s’hi van posar, a més d’un retrat d’en Pere Casaldàliga, diversos elements carregats de simbologia que pots conèixer fent “click” sobre els cercles amb el “+” de la fotografia:

L’ofici va ser presidit per Joan Soler, claretià de Vic, president de l’Associació Araguaia amb el bisbe Casaldàliga i amic personal del bisbe Casaldàliga; acompanyat pel rector de Balsareny, Antoni Bonet i dotze sacerdots més del bisbat de Solsona i companys claretians. 

La part musical va anar a càrrec del pianista Carles Cases, d’estirp balsarenyenca, compositor de la suite Araguaia, de la qual va interpretar fragments, acompanyat de Sveta Trushka al violoncel i Teresa Noguerón al clarinet. La Coral Sant Esteve de Balsareny, dirigida per Marc Comabella, a més de diversos cants de la missa, va interpretar al final la cançó Pere Casaldàliga, de ‘Balsareny més de mil anys’, i el Virolai

Música del compositor Carles Cases, que ha dedicat diverses obres a Casaldàliga i l'ha visitat a l'Araguaia

La missa havia començat amb una introducció a càrrec de Glòria Casaldàliga Riera, que va llegir aquest poema de Pere Casaldàliga:

Jo moriré dempeus, com els arbres.
Em mataran dempeus.
Déu dirà als meus amics:
certifico que va viure amb vosaltres
esperant aquest dia
De cop, amb la mort,
es farà veritat la meva vida.
Per fi hauré estimat.

Entre les moltes coses que es van dir, destaquem, de les paraules de Joan Soler, que l’amor que en Pere va anar sembrant al llarg del seu camí l’immortalitza. També va citar les paraules que una dona de la comunitat dels Karajà adreçava al finat:

Estimaves la meva terra i em vas ensenyar a mirar-la amb uns ulls nous. Sempre vas ajudar els més febles i ara reposes al cementiri dels indis Karajà, al costat dels meus avantpassats. La immortalitat és teva, espero retrobar-te allà dalt, a les estrelles.

Dona del Poble Karajà

Les germanes de Pere Casaldàliga, Carme i Maria, a la missa-funeral de Balsareny

I del parlament de Cristina Casaldàliga, aquesta reflexió:

«Ens consola que, com volies, has pogut morir amb la teva gent que tant has estimat i t’han estimat. Malgrat la distància, sempre has estat molt a prop de nosaltres. Mai t’oblidaves de felicitar els sants i aniversaris i estar pendent de la teva mare, dels teus germans, de les nenes, de la resta de família, del poble i del país. També ens posaves deures: anar a visitar la Mare de Déu del Castell, Montserrat, i no et descuidaves mai de la casa pairal de Candàliga. Com a bon fill de Balsareny, has estat un traginer incansable de l’esperança. Continuarem donant suport a les teves CAUSES, que avui tenen més vigència que mai, i persistirem en aquesta esperança».

Es van repartir recordatoris on hi havia l’epitafi que ell va voler que constés a la seva tomba: «Per descansar / jo només vull / aquesta creu de fusta / amb pluja i sol, / aquests set pams / i la Resurrecció!»; també hi havia la foto de la pintura de la catedral de São Félix do Araguaia i frases del bisbe Pere sobre les seves causes.

Recordatòria de la Missa-Funeral per Pere Casaldàliga a Balsareny

Entre els assistents que van participar en el comiat hi havia Francesc Escribano, amic de la família i autor de la biografia del bisbe Descalç sobre la terra vermella, i la periodista Mònica Terribas.

També hi eren presents el conseller d’Exteriors de la Generalitat, Bernat Solé, la senadora Mirella Cortès, exalcaldessa de Sallent, el president del PDECat, David Bonvehí, i l’expresident de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, entre altres personalitats del món de la política, la cultura i l’activisme social.

Publicació feta per la Revista Sarment, del Cercle Cultural de Balsareny.

SUBSCRIU EL BUTLLETÍ

Coneix MÉS de Pere Casaldàliga
i les seves causes

LES DARRERES PUBLICACIONS

Aixi va ser el funeral de Casaldàliga

Aixi va ser el funeral de Casaldàliga

El 12 d’agost de 2020, Pere Casaldàliga va ser enterrat a São Félix do Araguaia. El seu poble el va acomiadar en una emotiva i senzilla cerimònia i el seu cos va ser plantat sota un arbre. Així és com va ser el funeral de Casaldàliga a l’Araguaia.

read more

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies