Aquesta és la ciutat conquerida amb una aixada

15 jul., 2019 | Les causes de Pere Casaldàliga

El Pere va somriure, alegre, però també feia silencis

El Bisbe Pere sempre va sentir intensament la petita ciutat de Serra Nova.

El conflicte de més de 40 anys amb la “Fazenda” Bordom sempre l’ha tingut present. Sempre a la memòria. Fins i tot ara, que ja no pot visitar la comunitat, el seu pensament sempre és amb les famílies de la Bordom.

Després d’haver-lo intentat i del clima de violència que els propietaris de la Bordom van imposar a la gent de l’Araguaia, la seva expropiació total al 2009 va ser una immensa alegria pel Pere.

Vam celebrar el moment a casa seva, amb un dinar senzill però molt emocionant, en memòria de tant patiment i de tanta esperança. El Pere va somriure, alegre, però també feia silencis; com sentint profundament el dolor que havien passat aquelles persones.

Terra per a pocs, amb els recursos de tots

El cop militar del 1964, va suposar, entre d’altres coses, l’inici d’un ambiciós pla militar que pretenia l’ocupació de les terres de l’Amazònia. Sota el lema “ocupar para no entregar”, “a través d’incentius fiscals i de crèdits tous, es va afavorir la instal·lació de grans latifundis. Els propietaris són, en la majoria dels casos, emprenedors del Centre-Sud.”(1). La immensitat de l’Amazònia començava a repartir-se entre els amics de l’exèrcit.

Per tal de garantir i proporcionar la infraestructura bàsica que necessitaven aquests grans propietaris, el poder públic va crear organismes específics per donar suport a aquestes activitats: el Banc de l’Amazònia, la Superintendència de Desenvolupament del Centre Oest (SUDECO) i la Superintendència de Desenvolupament de l’Amazones (SUDAM) (2).

L’eix d’aquesta nova política d’ocupació de l’Amazones es va convertir, doncs, en la concessió d’incentius fiscals generosos i en un crèdit barat per a les empreses interessades en invertir a l’Amazones.

El resultat d’aquesta política va ser l’especulació intensa de les terres, desencadenada amb força durant els anys seixanta, i el foment del desenvolupament agrícola i ramader a gran escala, sense cap tipus de cura mediambiental, que va deixar un rastre de degradació ambiental molt significatiu.

Al mateix temps, l’absència de drets laborals, seguretat social, etc. va condemnar a molts dels treballadors d’aquestes granges a viure en la il·legalitat i la precarietat absoluta: a Mato Grosso encara avui, tenir un contracte formal i un salari mínim és luxe!

L’empresa Bordon va amenaçar de matar-me a mi i al Moura i va incendiar la ciutat. L’assassí s’havia d’esperar a la selva, contractat pel capatàs de la plantació, Benedito Boca-Quente. La “boca calenta” era la del revòlver. Va posar un preu a la meva vida: mil cruzeiros, un revòlver 38 i un bitllet de sortida a voluntat.

Pere Casaldàliga

Intent d’assassinat del bisbe Pere Casaldàliga

El 1972, la granja Bordom va envoltar la ciutat de Serra Nova i va començar a expulsar ocupants i a cremar els seus barracons, amb homes armats. El Pere va anar a Serra Nova a donar suport als agricultors. Mentre estava allà, va decidir anar a la seu de la granja per parlar amb el gerent.

Benedito Boca Quente, treballador agrícola i amb la reputació d’un home valent, sabent que el bisbe aniria a la seu, va contractar un pistoler per matar al Pere. Li va donar un revòlver i diners per fugir. El pistoler s’havia amagat a la selva i observava els passos del Pere Casaldàliga. Hi va passar per davant, però el pistoler no va disparar. L’administrador de la “fazenda” va empal.lidir quan va veure al Pere arribar tranquil.lament.

El pistoler, abans de fugir, va dir a l’equip de pastor el que li havia passat: mentre s’amagava, va començar a recordar que, de petit, la seva mare li va dir que qualsevol que matés un sacerdot aniria a l’infern. Ell, sabent que anava a matar un bisbe, tenia por i va renunciar a l’encàrrec.

L’esperança supera la por

“Serra Nova està situada a les vessants de la Serra do Roncador, a uns 150 km de São Félix. (…) De desembre a abril només arriben a Serra Nova de téco-téco o a cavall. La seva població actual és de 180-200 famílies, que sumen aproximadament 1.400 persones. Igual que a tota la regió, no hi ha llum elèctrica ni aigua corrent. El major problema de Serra Nova avui és la manca de terres de cultiu disponibles per a tota la població “. 1973.

La Companyia Bordom va reclamar efectivament les terres on vivien les famílies de Serra Nova i va començar el conflicte. Per als habitants locals, la qüestió era molt simple: perdre la terra era perdre la seva vida.

Com explica Liebe Lima, de l’Articulació Araguaia Xingu en què participa ANSA, “al maig de 1973 era el moment de preparar el terreny per esperar que les pluges arribessin al setembre i tirar les llavors a terra. Hi havia una necessitat de combatre la fam i la comunitat va prendre la decisió d’afrontar les tanques de la granja de BORDOM amb el risc de ser arrestada i expulsada perquè la llei no era amb elles.

La correlació de forces era molt desigual, però la determinació de quedar se a la terra era més gran que la por a enfrontar-se.

La lluita, tanmateix, va tenir els seus fruits i el 2009 “la Fiscalia Federala Especialitzada (PFE) amb INCRA va certificar la improductivitat de la granja Bordolândia a Mato Grosso. La propietat, de més de 50 mil hectàrees, es troba als municipis de Bom Jesus do Araguaia i Serra Nova Dourada, al nord-est de l’estat. Així doncs, no hi ha obstacles legals per l’expropiació de la propietat, que serà ocupada per unes 700 famílies de treballadors rurals “.

Vols conèixer el Pere Casaldàliga i les seves causes

Subscriu-te al nostre butlletí mensual.
T’enviarem només informació del Pere Casaldàliga i de la feina que fem al Brasil.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Share This